Perdó

Perdó.

Perdó per embrutar-te

de sang

les botes.

Perdó.

Perdó per no permetre que

les teues mans

m’ofeguen.

Perdó.

Perdó per tacar-te

els taulells
amb els genolls.

Perdó.

Perdó per pintar el cel

de blau

i els camps

de verd.

Perdó.

Perdó per haver nascut,

per haver estimat

i per no voler morir.

Perdó.

Perdó.

Perdó.

Però

estigues tranquil.

El ciri s’acaba.

Ja escolte les campanes.

Demà,

potser

despús-demà,

caminaré

per la senda dels morts.

Queda’t

amb les paraules,

Te les regale.

I si algun dia

recordes que ja

no estic;

tria

les més boniques

i escriu-me

una cançó.