dilluns, 5 de juny del 2017

La dama de negre



La dama de negre,
maleïda siga,
ha tornat de l’infern.
Ningú no la volia acollir
i, per això, ha tocat a ma casa.

Corbs i voltors,
plomes negres i rialles malignes,
l’acompanyaven.

El dia s’ha esvaït
sota un mant de núvols.
Les campanes s’han quedat afòniques.
Un violinista ha desempolsegat les partitures del rèquiem.
I la maleïda senyora,
amb la mà ossuda,
ha assenyalat la flor més bonica del jardí.