La lleoneta que va recuperar la corona

La lleoneta era la reina de la Selva, l’ama de les estreles i l’amiga de la lluna. Però un dia un mico la va enganyar i li va furtar la corona. Llavors, tots els animals de la Selva, des del cocodril fins la gasela, la van abandonar. Passà molt de temps la lleoneta plora que ploraràs, fins que la Mare del Cel, commoguda amb tanta llàgrima, baixà de les altures i li va teixir un mocador amb un tros de cotompèl que li va deixar un núvol. “No plores, lleoneta”, li va dir, “si vols recuperar la corona, hauràs de trobar la Copa Sagrada, omplir-la amb l’aigua que brolla a la font de les set colors i beure-te-la.”

Hasta siempre

Queridos L y M:

                En primer lugar quería pediros perdón. Sí, ya sé que las cosas no se hacen así. Tal vez ha sido precipitado. Ni yo mismo sabía que había llegado el momento. Pero muchas veces ocurre así, sin más. Me tuve que ir. Sin poder despedirme. Sin apenas equipaje. Lo siento.

La festa de pijames de Pauleta

Pauleta està emocionada. La doctora li ha dit que la setmana que ve celebraran una festa de pijames. La xiqueta ha decidit que es posarà el seu favorit. És un pijama roig que li va regalar la iaia amb moltes estreletes i un dibuix de Minnie. El pijama de la doctora, pel que li ha comentat, no és tan xulo: és de color verd i, a més, té una masquereta superguai amb la quals pots tapar-te la boca, els ulls, o el que vulgues. Serà una festa de pijames especial, només per a ella, a la qual no podrà convidar ni al papà ni a la mamà ni a la seua germaneta major. Una festa on només arribar li donaran un globus màgic que després d’inflar-lo la traslladarà al País de les Meravelles. Un lloc on, a banda d’un conill que sempre té pressa, l’esperaran Pocoyó, Caillou i l’Osset Feliç. Un món on hi haurà casetes de xocolate, porquets que parlen i netejadores que viatgen en carabasses i calcen sabatetes de cristall. I mentre Pauleta visca mil i una aventures per les praderies del País de les Meravelles, la doctora traurà la vareta màgica, de nou, li llançarà un encís, i les orelletes deixaran de fer-li mal. Per això Pauleta està emocionada, perquè ja té ganes d’inflar eixe globus màgic i conéixer el País de les Meravelles.

LES ORONELLES

M'ha ocorregut de nou. He tancat els ulls i, sense voler, he viatjat uns quants anys enrere. La màquina del temps s'ha detingut en un dels primers estius que el meu germà i jo passàvem al poble amb la iaia. En ajuntar les parpelles he tornat a gaudir amb les batalles aèries que cada matí protagonitzaven les oronelles al nostre carrer. Piu, piu, piu!! Xiu, xiu, xiu!! Ratatatatà, ratatatatà! Eren com avions de guerra en miniatura que es llançaven al buit vertiginosament des de la base militar que, déu sap quan, havien instal·lat davall de la teulada de ca la Bartola. Molts matins, quan em despertava poc després que el sol es llevara les lleganyes, pujava al terrat i des d’allí, recolzat en la barana, em quedava bocabadat davant d'acrobàcies impossibles i de vols diabòlics a ras de terra. Per molt que la iaia diguera el contrari, jo estava convençut que allí no ocorria res sense el permís d’aquelles màquines de volar blanquinegres.

La història de TU i JO

JO s'enamorà de TU
quan el 10 li escrivia al 8,
les albergínies eixien del forn
i les gavines lluïen bigoti.

La fruita prohibida

 

Invocaré  la nit

i li oferiré l’ànima

si m’obri les portes del Paradís

i em permet menjar-me la fruita prohibida.

 Mossegar-la salvatgement,

devorar-la, enfollit,

i abandonar la vida un instant,

embriagat pel seu verí.