INSOMNI

–Xisssst! Xisssst!

–Zzzzz... Zzzzz...

–Xissst, MiniOa! Xissst! Xissst!

–...

–MiniOa! Estàs despert?

–... Sí, MiniOb... Ara crec que sí... Què passa...

–No sé, estava cavil·lant... Creus que hem fet bé?

–Una altra vegada, MiniOb! Pensava que ja ho havíem deixat clar fa deu minuts!

–Sí, MiniOa, tens raó, així era... Però, i si ens haguérem equivocat?

–No, MiniOb... Per catorzena vegada aquesta nit: “no ens hem equivocat”; “hem fet el que una persona amb trellat hauria fet”.

–Ja, ja, MiniOa, però era una gran oportunitat! Era el treball amb el que tant havíem somiat!

–Sí, MiniOb, així és. Però només ens garantien un any... I després què, a demanar al metro?

–Ja... Però si els haguera agradat el nostre mètode de treball, ens podrien haver renovat el contracte per dos o tres temporades més. O.F. se’n va anar per sis mesos i ja porta més de sis anys!

–Sí, i F.R. va firmar un contracte per tres anys i a les dos setmanes el van despatxar i no li van pagar ni el bitllet de tornada.

–Ja, MiniOa, però saps perfectament que a nosaltres això no ens passaria. Teníem l’any assegurat.

–Assegurat, assegurat... Hui en dia no hi ha res segur...

–I els diners, això no ho comptes? Allí guanyaríem més que ací en cinc anys!

–Ja ho sé, però tindríem molts més gastos... El nivell de vida és molt més elevat que ací! Econòmicament no ens compensa.

–Econòmicament, econòmicament... Tot en la vida no són números. T’has parat a pensar l’enriquidor que seria? Coneixeríem a gent de tot el món! Per fi aconseguiríem dominar l’anglés! T’imagines a les nostres filles bilingües?

–Vinga. MiniOb, queda’t tranquil d’una vegada! Saps que no ho podíem fer i punt! Hem fet el que tocava!

–Segur, MiniOa?

–Segur, MiniOb... I fes el favor de dormir que no estem deixant descansar O...

–Tens raó, MiniOa, pobre O...

–Bona nit, MiniOb.

–Bona nit, MiniOa.

                O. va alçar el cap i va tornar a mirar el despertador.

Les quatre i vint-i-cinc... Només han passat deu minuts des de l’última vegada que he consultat l’hora... Quina nit més llarga... I d’ací una hora en peu...Uff... Hui toca descarregar deu camions de taronges... Només de pensar-ho ja em fa mal l’esquena... Espere que, almenys, no ens obliguen a fer hores extres...