El vent escampa perfums de tarongers humits,
que alliberen matins de tronades,
cassoles d’arròs caldós,
i vesprades de ciris, set i mitja i bingo.
Pròleg de xonetes, moros i avellanencs
i qui sap si d’esclata-sangs i morenes.
Empremtes d’un temps analògic,
viscut en un paradís perdut.
