A la plaça del Carme hi ha un home que, amb la
mirada, sosté la façana del convent perquè no caiga. Carrega una motxilla,
reblida de dilluns negres, que li recargola l’ànima. Pols en les sabates, neu
en els cabells i corcons en les butxaques. La gent el mira però no el veu. El vent
l’espenta però no se l’emporta. Els gossos l’oloren i passen de llarg.
dilluns, 14 de gener del 2019
`Que no us enganyen..."
Que
no
us enganyen
aquells
que sembren
les
ànimes d’argelagues.
Que
no
us confonguen
aquells
que trepitgen
les
roselles del bancal
Ni
tampoc
aquells
altres
que
reparteixen etiquetes
o
que assenyalen amb el dit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)