La lleoneta era la reina de la Selva, l’ama de les
estreles i l’amiga de la lluna. Però un dia un mico la va enganyar i li va
furtar la corona. Llavors, tots els animals de la Selva, des del cocodril fins
la gasela, la van abandonar. Passà molt de temps la lleoneta plora que
ploraràs, fins que la Mare del Cel, commoguda amb tanta llàgrima, baixà de les
altures i li va teixir un mocador amb un tros de cotompèl que li va deixar un
núvol. “No plores, lleoneta”, li va dir, “si vols recuperar la corona, hauràs
de trobar la Copa Sagrada, omplir-la amb l’aigua que brolla a la font de les
set colors i beure-te-la.”
L’endemà la lleoneta s’enfrontà a la Muntanya dels
Somnis, deixant arrere arrimalls, vorejant nius d’alidracs i ahuixant bruixes i
esperits. I dalt de tot, custodiada per dos gòl·lems de gel, la va trobar: era
un calze d’or decorat amb tota classe de pedres precioses. No li calgué fer cap
esforç per trobar la font dels set colors, ja que els dos gòl·lems la portaren sobre
els muscles. I quan va tastar aquella aigua màgica, notà com li sorgiren a
l’esquena dos ales poderoses.
S’enlairà i volà i volà plena de força i energia,
fins que va aterrar al peu de l’Arbre Pare, on els animals celebraven una
audiència. En reconéixer-la, el mico, enlluernat per la llum que desprenia la
lleoneta, es va llevar la corona i li la va tornar. I de seguida tots els
animals de la Selva s’agenollaren i demanaren perdó per les ofenses del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada