La tragueren de casa una nit de primavera. Un
mussol va alçar el vol. La lluna girà el cap. Els veïns van rodar la clau i van
abaixar les persianes. Se l’emportaren en un cotxe negre.
L’endemà entre el gall i el sol posaren els
carrers. Les dones reien camí de la plaça. Els homes compartien tabac a la
porta de la fàbrica. I una mare plorava junt a la font, mentre les majoralesses
repartien els programes de festes.
La van trobar morta dins d’un pou, amb la roba
esgarrada i el rostre desfigurat. Tots es colpejaren el pit i acatxaren el cap
mentre l’acompanyaven en l’últim viatge. I la mare, amb el mocador banyat i l’ànima
esguellada, els va maleir per haver rodat la clau i haver abaixat les persianes
la nit que se l’emportaren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada