L’endemà se n’adonaren
que no havia sigut un malson. Ploraren les campanes, callaren els rossinyols i
el cel es vestí de dol. S’agafaren de les mans i caminaren junts fins a la
tomba.
La trobaren una
nit sense estreles. Amb els ulls apagats, els llavis muts i la innocència
esgarrada.
Li deixaren 12
roses i 19 clavells.
Mentre s’allunyaven
algú els recordà que el tercer dia ressuscitarà.
9/10/1989 – 29/11/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada