El
bolígraf amb el qual he escrit aquest post és bastant normalet i, a banda de
lletres i gargots, no em permet fer cap altra cosa extraordinària. Una llàstima,
perquè si haguera tingut l’opció, m’hauria agradat comprar-me’n un màgic. Sí,
un d’eixos que són capaços de convertir en realitat tot allò que escrivim. S’imaginen
tot allò que podríem fer? Podríem, per exemple, crear un món millor i més just.
Un lloc on els diccionaris no arreplegaren paraules com discriminació, fam o
misèria. Un món on cada u poguera viure d’acord amb les seues creences, sense
haver de preocupar-se de mirades reprovatòries o de dits sentenciadors. Un món
on tots treballàrem en benefici de la Humanitat, per damunt d’interessos
particulars o d’actituds egoistes. Un lloc on l’odi i la violència estigueren
proscrits, i l’amor i l’empatia inspiraren les lleis i els decrets.
Per
desgràcia, quan vaig anar a la papereria només quedaven bolígrafs normals. L’últim
màgic que els quedava se l’havia emportat un home pàl·lid que vestia de negre.
Un home que no digué hola ni adéu i quan desaparegué deixà un rastre
de sofre. Diuen que és l’home que inventà les guerres, la fam i la mort. L’home
que composa les galerades dels llibres d’història i que dicta les notícies als
periòdics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada