Odie
cada volta
que em visites de matinada
i m'embruixes
amb la mirada.
Odie
que m’esgarres la innocència,
que em despulles amb carícies,
i que ballem danses prohibides.
Odie
descobrir a l’alba:
la cambra buida,
el cor gelat
i l’ànima podrida.
Sé que esperaves uns altres versos de mi.
Potser els mereixies.
Però he manat dir al cor i a la mà
que no te'ls dediquen.
Odie
i maleïsc
cada nit que somie amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada