La llibreria Bernat Fenollar del bon amic Valentín, al barri de Russafa, ha acollit la presentació de la meua nova novel·la 'A boca de canó'. Amb aquest acte hem culminat un procés literari que va començar en setembre de 2012, quan vaig escriure les primeres línies del llibre al pis que tenia llogat a Almoradí, on la Conselleria em va enviar dos cursos. Durant aquell temps, mentre les meues filles es criaven sense pare i la meua dona vivia en primera persona el drama de l'ERO, primer, i,després, el tancament d'RTVV; jo, en la solitud de la Vega Baixa, escrivia una història protagonitzada per una jove futbolista anomenada Vera i el seu entrenador, Àngel. Uns mesos després d'acabar la versió definitiva, octubre de 2014, Josep Gregori, director de Bromera, em va telefonar per anunciar-me que l'editorial em publicaria la novel·la. Almenys tot el temps que havia estat sense la meua família tenia la seua recompensa.
diumenge, 22 de novembre del 2015
Presentació de 'A boca de canó'
La llibreria Bernat Fenollar del bon amic Valentín, al barri de Russafa, ha acollit la presentació de la meua nova novel·la 'A boca de canó'. Amb aquest acte hem culminat un procés literari que va començar en setembre de 2012, quan vaig escriure les primeres línies del llibre al pis que tenia llogat a Almoradí, on la Conselleria em va enviar dos cursos. Durant aquell temps, mentre les meues filles es criaven sense pare i la meua dona vivia en primera persona el drama de l'ERO, primer, i,després, el tancament d'RTVV; jo, en la solitud de la Vega Baixa, escrivia una història protagonitzada per una jove futbolista anomenada Vera i el seu entrenador, Àngel. Uns mesos després d'acabar la versió definitiva, octubre de 2014, Josep Gregori, director de Bromera, em va telefonar per anunciar-me que l'editorial em publicaria la novel·la. Almenys tot el temps que havia estat sense la meua família tenia la seua recompensa.
dilluns, 16 de novembre del 2015
L'amant nocturna
Odie
cada volta
que em visites de matinada
i m'embruixes
amb la mirada.
Odie
que m’esgarres la innocència,
que em despulles amb carícies,
i que ballem danses prohibides.
dissabte, 14 de novembre del 2015
Les llavors de l'odi
Ja han germinat
les llavors de l’odi i de la por.
Algú fa temps que les havia sembrat,
però no ha sigut fins a hui
quan els brots han tret
la negror d’entre la terra
i les arrels han teixit
una teranyina apegalosa que,
en poc de temps,
enverinaran tots els cors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)