96 hores

Li he venut 96 hores a l’oblit.

96 hores que deixaré tancades

enmig d’un parèntesi.

96 hores que caminaré

sense rostre ni ombra.

96 hores que viatgen

damunt d’una tortuga.

De vegades somie

que els rellotges m’escolten

i transformen les tortugues en llebres.

Per desgràcia, l’alba sempre desfà

les il·lusions que havia teixit la nit.

I el 96 continua ferm en l’horitzó,

allunyant-se a cada passa que done.

Diuen que algun dia

me les tornaran.

Però, potser, quan arribe,

els ulls ja no reconeixeran el que vegen.

I els llavis hauran oblidat el somriure.

Esperaré plorant versos

i estrofes en silenci;

mentre em pose una armadura,

perquè les fletxes de la distància

no em travessen el cor

i m’enverinen l’ànima.