La cova de les meravelles

Conten els més ancians que una vegada hi havia dos fades que vivien al bosc de Marvelic. A una li deien Romina i a l’altra, Sofia. Les dos eren molt boniques, molt intel·ligents i molt treballadores. Un bon dia, després d’estar tot el dia treballant, van descobrir l’entrada d’una cova. Com els donava por, decidiren anar-se’n. Però en eixe moment, va aparéixer un geni:

–Bona vesprada, fades, sóc el guardià de la Cova de les Meravelles. Si entreu i aconseguiu arribar al final, tots els vostres somnis es faran realitat. Ara que, heu d’anar amb compte, perquè és una cova molt profunda i molt fosca i està plena de rates penades, de panderoles i d’altres bitxos encara més fastigosos. Què em digueu? Vos atreviu a entrar?

Pares irresponsables

                Hi ha dos tipus de pares: els bons i els que més valdria que hagueren pres alguna decisió dràstica abans d’escampar la llavoreta. Els primers ens ensenyen quins són els camins bons i quins hauríem d’evitar. Però sense intentar manipular-nos ni tractar de viure per nosaltres. Aquest tipus de pares saben, per damunt de tot, que hem de tindre la llibertat per poder equivocar-nos, ja que en el camí cap a la felicitat i l’èxit ens hem de caure i ens hem d’alçar multitud d’ocasions. No hi ha un altre secret per a aprendre. Ara, com hem dit, també hi ha pares dolents o molt dolents; la influència dels quals és nefasta en el procés de creació de la personalitat. Hi ha progenitors que paguen les seues pròpies frustracions amb els fills. Uns altres veuen la descendència com una càrrega que els impedeix desenvolupar tot el seu potencial individual. I, fins i tot, també hi ha qui s’avergonyeix dels fills i no els troba dignes de dur el seu cognom. Pares així tenen bona culpa d’alguns dels problemes que afecten la nostra societat: estrés, ansietat, baixa autoestima, insatisfacció perpètua... Quantes criatures viuen turmentades perquè els seus pares no els han estimat? Podríem escriure una llista exageradament llarga; però, per no avorrir-los en excés, ho deixarem només en una: el mal anomenat “monstre” de Frankenstein.