La lleoneta era la reina de la Selva, l’ama de les
estreles i l’amiga de la lluna. Però un dia un mico la va enganyar i li va
furtar la corona. Llavors, tots els animals de la Selva, des del cocodril fins
la gasela, la van abandonar. Passà molt de temps la lleoneta plora que
ploraràs, fins que la Mare del Cel, commoguda amb tanta llàgrima, baixà de les
altures i li va teixir un mocador amb un tros de cotompèl que li va deixar un
núvol. “No plores, lleoneta”, li va dir, “si vols recuperar la corona, hauràs
de trobar la Copa Sagrada, omplir-la amb l’aigua que brolla a la font de les
set colors i beure-te-la.”
dimarts, 18 de novembre del 2014
dissabte, 1 de novembre del 2014
Hasta siempre
Queridos L y M:
En
primer lugar quería pediros perdón. Sí, ya sé que las cosas no se hacen así.
Tal vez ha sido precipitado. Ni yo mismo sabía que había llegado el momento.
Pero muchas veces ocurre así, sin más. Me tuve que ir. Sin poder despedirme.
Sin apenas equipaje. Lo siento.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)