A
les 6:52
el
cel estava negre.
Com
tots els gats
en
la penombra.
Ha
tronat
i
ha plogut una estona.
Devia
ser prop del migdia.
Primer
plat.
Segon.
Postre.
I
bombó.
Trenta-cinc
minuts al volant.
La
ràdio m’acompanya.
Puré
de verdures,
per
a sopar.
Llentilles,
per
a dinar.
Ja
són les onze
i
teclege a l’ordinador.
La
cortina
no
em deixa vore la lluna.
Tampoc
les estreles.
Abans
de dormir tancaré el llum.
Tot
açò és veritat.
La
resta, mentida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada