La dama de negre,
maleïda siga,
ha tornat de l’infern.
Ningú no la volia
acollir
i, per això, ha tocat
a ma casa.
Corbs i voltors,
plomes negres i
rialles malignes,
l’acompanyaven.
El dia s’ha
esvaït
sota un mant de
núvols.
Les campanes s’han
quedat afòniques.
Un violinista ha
desempolsegat les partitures del rèquiem.
I la maleïda
senyora,
amb la mà ossuda,
ha assenyalat la
flor més bonica del jardí.
