Andreu
Sevilla és un autor enemic de les presses i de la literatura entesa com a
canapé per enganyar l’estómac. És el tot o el no-res. Obrer de pic i martell
incansable i també orfebre de la paraula. Constructor de galeries secretes que
només els iniciats poden recórrer. I escriptor generós per als que estan
disposats a endinsar-se pels camins de la seua literatura. “Abans de callar” és
la tercera incursió literària de Sevilla i, incomprensiblement, la tercera obra
que ha hagut d’autoeditar-se. Segurament les característiques que adés hem
citat com a positives, el món editorial valencià les ha d’entendre com a
negatives. Tan trist és el nostre panorama literari que només poden publicar els
autors de novel·les juvenils (la majoria amb el mercat garantit) o els autors
ja consagrats? Imagine que la resposta no serà gens fàcil.