Les inseguretats
són unes boles de ferro que duem nugades als turmells. Unes cadenes rovellades
que ens ofeguen. La metzina que ens contamina l’alegria de viure. Les tisores
amb què ens tallem les ales. Són vidres que decidim xafar. Sal que escampem
sobre el xocolate. Són els esbarzers de la vora del camí. La nit òrfena de lluna.
El cel gris. El rellotge sense arena. El tren que passa. La vida que et
conten...
