La
iaia Pepica s’alçava cada matí poc després que l’únic gall que quedava al poble
es llevara les lleganyes. Potser no havia passat bona nit. Li costava conciliar
el son. Ella, en comptes de comptar borreguets, s’estimava més endormiscar-se
al caliu de les notícies de la ràdio. Cada nit l’acompanyava un vell transistor
en què, com ja no s’hi veia bé, Carlos o jo havíem de sintonitzar-li Radio Nacional Todo Noticias. Un transistor
que ressonava en el silenci del carrer i s’escolava entre les parets de les
cases veïnes perquè feia un pocs anys més que les orelles havien deixat
d’enregistrar-li la majoria dels sons elementals de la vida. 
A la plaça del Carme hi ha un home que, amb la
mirada, sosté la façana del convent perquè no caiga. Carrega una motxilla,
reblida de dilluns negres, que li recargola l’ànima. Pols en les sabates, neu
en els cabells i corcons en les butxaques. La gent el mira però no el veu. El vent
l’espenta però no se l’emporta. Els gossos l’oloren i passen de llarg. 
Ho confesse: de menut volia
ser futbolista. Sí, com quasi tots els xiquets. Ja ho sé, no sóc massa
original. Però m’agradava tant jugar al futbol que m’haguera encantat poder
haver-me dedicat professionalment. Jugava de porter i, humilment, pense que
malament del tot no ho feia. Era molt àgil, tenia bastants reflexos i no tenia
por de llançar-me als peus del davanter de torn que s’acostava corrent cap a la
porteria com un bou en zel. Només ma mare sap quants pantalons va haver de
sargir-me i quantes ulleres em van rebentar a base de balonades. Però no. No
vaig arribar a ser futbolista. Segurament em faltaven un quants centímetres
d’alçada. Amb els balons aeris, certament, era una calamitat. I, per damunt de
tot, no tenia gens de confiança en mi mateix i cada vegada que jugava un partit
oficial, em feia més i més xicotet i patia de mal de panxa i de cap, i em
costava respirar. La vida, però, em va espentar cap al periodisme, la docència
i l’escriptura. I per aquest motiu, fa uns anys se’n va passar pel cap escriure
una novel·la en la que un dels temes principals fóra el futbol. El resultat va
ser ‘A boca de canó’.