Entre "Gegants de gel", "hongaresos que tornen" i escriptors que amenancen amb "callar"

Arriba l'últim dia de l'any i toca, com ja ve sent tradició, compartir amb vosaltres les lectures d'enguany. Un any de lectures molt variades, com veureu:

Presentació de 'A boca de canó'

La llibreria Bernat Fenollar del bon amic Valentín, al barri de Russafa, ha acollit la presentació de la meua nova novel·la 'A boca de canó'. Amb aquest acte hem culminat un procés literari que va començar en setembre de 2012, quan vaig escriure les primeres línies del llibre al pis que tenia llogat a Almoradí, on la Conselleria em va enviar dos cursos. Durant aquell temps, mentre les meues filles es criaven sense pare i la meua dona vivia en primera persona el drama de l'ERO, primer, i,després, el tancament d'RTVV;  jo, en la solitud de la Vega Baixa, escrivia una història protagonitzada per una jove futbolista anomenada Vera i el seu entrenador, Àngel. Uns mesos després d'acabar la versió definitiva, octubre de 2014, Josep Gregori, director de Bromera, em va telefonar per anunciar-me que l'editorial em publicaria la novel·la. Almenys tot el temps que havia estat sense la meua família tenia la seua recompensa.

L'amant nocturna

Odie

cada volta

que em visites de matinada

i m'embruixes

amb la mirada.

Odie

que m’esgarres la innocència,

que em despulles  amb carícies,

i que ballem danses prohibides.

Les llavors de l'odi

Ja han germinat

les llavors de l’odi i de la por.

Algú fa temps que les havia sembrat,

però no ha sigut fins a hui

quan els brots han tret

la negror d’entre la terra

i les arrels han teixit

una teranyina apegalosa que,

en poc de temps,

enverinaran tots els cors.

96 hores

Li he venut 96 hores a l’oblit.

96 hores que deixaré tancades

enmig d’un parèntesi.

96 hores que caminaré

sense rostre ni ombra.

96 hores que viatgen

damunt d’una tortuga.

'A boca de canó'

Tot camí arriba al final. I el final d’aquesta etapa, gràcies a l’editorial Bromera, ha donat com a resultat “A boca de canó”, la meua nova novel·la. El llibre conta bàsicament la història de dos personatges: Vera, una xicona de 16 anys, amb no massa fortuna en la vida i una enorme facilitat per clavar-se en problemes i Àngel, un vell buscabregues, amb un estil de vida que no aconseguiria el vistiplau de cap metge. Els dos, però, comparteixen una il·lusió: el futbol. Serà, precisament, l’esport del baló el que traurà el millor d’ells.

Estic segur que aquesta novel·la agradarà molt als aficionats al futbol. Però també estic convençut que atraparà a tots aquells que tenen preferència per altres esports o que, simplement, no tenen cap esport favorit. Perquè, com en la vida, l’esport és només una part, però no l'essencial

.

Res més, ací vos deixe una història plena d’emocions i de reptes personals, que amaga alguna sorpresa que altra. Espere, de tot cor, que vos agrade. 

Efectes secundaris

Les primeres línies de l’apocalipsi començaren a escriure’s el dia que l’agulla de DICTADOR oblidà assenyalar cap al nord. Són coses de l’edat, amor, li digué DICTADORA, no et preocupes, m’han dit que ara, amb unes pindoletes blaves, els llambrígols esdevenen colobres i les torres assolades tornen a gratar el cel. Malauradament les pindoletes blaves de DICTADORA no aconseguiren l’efecte anhelat. Ni tampoc les habilitats manuals d’AMANT. O els esforços bucals de MERETRIU. No hi havia manera que aquella agulla alçara el cap del sud. Llavors, DICTADOR, fent orelles sordes del que li pregaven CONSELLER i ADULADOR, es va tancar al despatx i amb els ulls fora de les òrbites i la bava regalimant-li per la comissura dels llavis, premé el botó roig i va sembrar el cel amb milers de sagetes de foc.