La festa de pijames de Pauleta

Pauleta està emocionada. La doctora li ha dit que la setmana que ve celebraran una festa de pijames. La xiqueta ha decidit que es posarà el seu favorit. És un pijama roig que li va regalar la iaia amb moltes estreletes i un dibuix de Minnie. El pijama de la doctora, pel que li ha comentat, no és tan xulo: és de color verd i, a més, té una masquereta superguai amb la quals pots tapar-te la boca, els ulls, o el que vulgues. Serà una festa de pijames especial, només per a ella, a la qual no podrà convidar ni al papà ni a la mamà ni a la seua germaneta major. Una festa on només arribar li donaran un globus màgic que després d’inflar-lo la traslladarà al País de les Meravelles. Un lloc on, a banda d’un conill que sempre té pressa, l’esperaran Pocoyó, Caillou i l’Osset Feliç. Un món on hi haurà casetes de xocolate, porquets que parlen i netejadores que viatgen en carabasses i calcen sabatetes de cristall. I mentre Pauleta visca mil i una aventures per les praderies del País de les Meravelles, la doctora traurà la vareta màgica, de nou, li llançarà un encís, i les orelletes deixaran de fer-li mal. Per això Pauleta està emocionada, perquè ja té ganes d’inflar eixe globus màgic i conéixer el País de les Meravelles.

LES ORONELLES

M'ha ocorregut de nou. He tancat els ulls i, sense voler, he viatjat uns quants anys enrere. La màquina del temps s'ha detingut en un dels primers estius que el meu germà i jo passàvem al poble amb la iaia. En ajuntar les parpelles he tornat a gaudir amb les batalles aèries que cada matí protagonitzaven les oronelles al nostre carrer. Piu, piu, piu!! Xiu, xiu, xiu!! Ratatatatà, ratatatatà! Eren com avions de guerra en miniatura que es llançaven al buit vertiginosament des de la base militar que, déu sap quan, havien instal·lat davall de la teulada de ca la Bartola. Molts matins, quan em despertava poc després que el sol es llevara les lleganyes, pujava al terrat i des d’allí, recolzat en la barana, em quedava bocabadat davant d'acrobàcies impossibles i de vols diabòlics a ras de terra. Per molt que la iaia diguera el contrari, jo estava convençut que allí no ocorria res sense el permís d’aquelles màquines de volar blanquinegres.

La història de TU i JO

JO s'enamorà de TU
quan el 10 li escrivia al 8,
les albergínies eixien del forn
i les gavines lluïen bigoti.

La fruita prohibida

 

Invocaré  la nit

i li oferiré l’ànima

si m’obri les portes del Paradís

i em permet menjar-me la fruita prohibida.

 Mossegar-la salvatgement,

devorar-la, enfollit,

i abandonar la vida un instant,

embriagat pel seu verí.

12 ROSES i 19 CLAVELLS

L’endemà se n’adonaren que no havia sigut un malson. Ploraren les campanes, callaren els rossinyols i el cel es vestí de dol. S’agafaren de les mans i caminaren junts fins a la tomba.

La trobaren una nit sense estreles. Amb els ulls apagats, els llavis muts i la innocència esgarrada.

Li deixaren 12 roses i 19 clavells. 

Mentre s’allunyaven algú els recordà que el tercer dia ressuscitarà.

9/10/1989 – 29/11/2013

ELS CAVALLERS D'ARBAF

Els cavallers d’Arbaf no tenen ànima. Ni sang. Ni cap rastre d’essència humana. Són guerrers d’espasa llarga, cavall ràpid i fletxa negra. Vampirs quan s’amaga el sol. Espectres quan naix el dia. Llops ferotges a l’ombra de la lluna. Diables amb banyes i cua. Sangoneres assedegades. Botxins sense pietat.

LA CANÇÓ D'ARUAL

Les fletxes dels sageters, foc i verí, van travessar les armadures dels cavallers. Els núvols negres segrestaren la llum. Crits, llàgrimes i sang. Precs, ràbia i dolor. Corbs i voltors esmolant-se les urpes. Genets infernals assedegats de mort. Espases trencades. Batalla decidida...

Arual, ànima blanca i cor d’escorpí, alça l’espasa i resa perquè els dimonis no tomben la torre i els espectres no escampen la nit. Una nit sense lluna ni estreles ni ara ni després. Una nit que devorarà les criatures d’aura de seda i mirada serena. Però Arual continuarà dreta i somriurà als crits de la por. No hi ha fletxa que l’aborrone  ni diable que li arrossegue un genoll a terra.

I quan Poplar trenque les cadenes d’Amarion, tornarà a lloms d’un drac alat i derrotarà la nit. I els corbs i els voltors cediran el cel a estels i coloms. I callaran els crits, s’endolciran les llàgrimes i de la sang naixeran jardins de roses. I no hi haurà dia sense música, poble sense rialla i copa sense vi. I la màgia que va sorgir del calze d’Arual alçarà la bandera del nou regne. I quan neve a les muntanyes, un lleó i un carranc heretaran la corona.